***

***

domingo, 31 de enero de 2010

Cartes del passat...


Aprofitant la magnífica pàgina de Diari de Balears que disposa d'un cercador d'articles molt bo, reprodueixo aquí les cartes al director que vaig enviar anys enrera quan conreaba jo aquest subgénere literàri...

Quan els llegesc ara, anys després, cobra força aquell refrany de "qualsevol temps passat va ser... anterior..."

Opinió Monument al creuer «Baleares»
17/01/2002

Hi ha temes que són recurrents en la política municipal, un d'ells és la permanència o no del monument al creuer Baleares que presideix sa Feixina.
Davant d'això com a ciutadà palmesà i coautor d'un llibre sobre el creuer Baleares, i a títol exclusivament personal, m'agradaria indicar el següent:

1) Crida l'atenció que sigui UM la promotora de la demolició o «remodelació» del monument, quan algun dels seus màxims representants va vestir orgullós la mateixa camisa blava amb la qual caigueren molts marins d'aquell vaixell.
2) Sorprèn que un partit com UM que blasona de mallorquí, vulgui destruir un símbol que recorda una tragèdia que va costar la vida a un grapat de voluntaris illencs que anaven embarcats, entre ells joves de curta edat.
3) Convindrà recordar que el monument al creuer Baleares va ser erigit per iniciativa del diari Ultima Hora i costejat per subscripció popular, donant suport a la iniciativa de desenes d'institucions polítiques, religioses, financeres de l'Illa, com també incabables llistes de ciutadans de tot Mallorca, dels quals foren publicats noms i llinatges al diari esmentat i que aportaren el seu donatiu per a l'aixecament del monument.
4) Sobre el poc valor artístic que li atribueix EU supòs que ells preferiran les estàtues monumentals del realisme soviètic, actualment defenestrades i arraconades en l'oblit per «aclamació popular».
És clar que el monument al Baleares va ser dissenyat per arquitectes i per escultors mallorquins que es veu que no tenien el «bon gust» escultural que tant va abundar a Rússia fins a la «demolició» del «Mur».
5) En quin referèndum o consulta popular es basen els d'EU per afirmar que el record del creuer Baleares molesta ningú a a part d'ells mateixos?... Comprenc que davant de la falta de suport popular per erigir els propis, vulguin fer caure els dels altres, però ja posats a fer caure monuments «molests», per què no fer caure l'estàtua de Maura? Segur que als de la CNT els «molesta», i posats a enderrocar una cosa de mal gust, per què no fer caure el «tub» de la plaça homònima...? A mi particularment em «molesta».
És que els nostres polítics locals no tenen temes més preocupants que la demolició de monuments per prejudicis ideològics? La Guerra Civil, convindrà recordar, va acabar fa 62 anys, a hores d'ara crec que ja no hem de parlar ni de «vencedors» ni de «vençuts», sinó de protagonistes i records. Facem tots una mostra de la tolerància i respecte que han de caracteritzar la nostra convivència amb vista a les generacions futures. Recordem i honorem els morts, però no ressuscitem els seus enfrontaments.
Eduardo Connolly. Palma

Opinió A J. Melià
25/06/2003
He llegit amb interès l'article del sr. Josep Melià Ques titulat Disciplina, en el qual es valora que els càrrecs públics es deuen als partits, a les seves sigles i als projectes d'aquests. En puritat democràtica, l'articulista justifica l'existència d'una disciplina de partit.
Tot això me demostra que el senyor Melià Ques és un disciplinat membre d'UM. Jo record haver llegit, fa ja anys, en un fulletó unes declaracions seves sobre els pactes de 1999. Record que afirmava que si la seva formació, UM, pactava amb el PP, les Joventuts Nacionalistes que ell representava es pensarien si continuar sota la disciplina del partit... És curiós, veritat? Perquè quatre anys després, i ara que UM ha pactat amb el PP, observ que el senyor Melià i les seves Joventuts continuen sota la disciplina d'UM. Això sí que és fidelitat i disciplina admirable.
És d'agrair i admirar el sacrific que el senyor Melià realitza. La resta de partits de l'expacte segur que li agrairan aquesta mostra de disciplina partidària gairebé prussiana...
No me cans de repetir-ho, encara que això me pugui causar problemes amb els meus «propis», que en aquest panorama polític local l'únic partit que sembla honrat i coherent és el PSM, malgrat el seu fracàs. Ells almenys no enganyen ningú, són nacionalistes per damunt de tot i davant d'això subordinen qualsevol pacte... i encara que ningú no me cregui, «me sap molt de greu» la debacle del PSM, no per simpaties ideològiques, sens dubte, sinó perquè es demostra una vegada més que els partits amb ideologia i principis (encara que siguin aquests catalanistes i per tant halògens a la meva forma de pensar) no gaudeixen de les «sorts dels toreros» de partits com UM, el PP, o el PSOE.
Eduardo Connoly de Pernas.


Opinió Catalanistes
21/12/2004
Vagi per davant que no comparteixo la broma pesada, perquè d'això es tracta, que s'ha fet amb la figura del Sr. Alzamora, com tampoc no comparteixo l'estil de les seves afirmacions, poc «científiques» a fe meva, titllant de «fills de puta» un col·lectiu de mallorquins. No obstant això em crida l'atenció que eBalears en el seu editorial de 16 de desembre reaccioni amb virulència davant una boutade com la d'Alzamora, i no obstant això mai no hagi criticat els continus insults cap al col·lectiu foraster que ha fet una vegada i una altra el senyor Sastre del Lobby per la Independència, o el periòdic L'Este. És més, al Lobby i la seva pàgina se'ls ovaciona en aquest periòdic lloant el gran nombre de visites que rep. Així, doncs, la frase de l'editorial: «hi ha gent que viu en un estat preocupant d'intolerància, odi i instint de destrucció, és a dir, de feixisme» podria ser aplicada perfectament a certs sectors del catalanisme com els esmentats, i crec que l'expressió «els pitjors enemics de la llibertat» és molt apropiat per a tots aquells que, en nom del català i la seva defensa, impedeixen que els al·lots castellanoparlants puguin triar estudiar en la seva llengua. Perquè fa temps que s'observa que aquells que de debò tenen por de la llibertat d'opció són, paradoxalment, aquells que més la reclamen per a si mateixos, és a dir: els catalanistes.

Eduardo Connolly de Pernas. Palma.

Opinió En resposta al manifest de l'OCB
13/01/2004
L'Obra Cultural Balear afirma que el PP ha fet marxa enrera en el suposat consens sobre la implantació del català, i acusa el PP de ser una punta de llança contra el català. Però res hi ha més allunyat de la realitat. El PP no creu en el bilingüisme, exclusivament li interessa com la bandera electoral, però no té intenció real de dur-lo a la pràctica. El bilingüisme del PP no passarà de l'anecdòtic.
En educació, que és el que importa, perquè és el futur, el PP ens ha parlat de tornar al decret de mínims la famosa «llei Rotger», però aquesta llei en realitat és més que una trampa, doncs mentre permet que l'ensenyament en català sigui del 50% com a mínim, res, absolutament res, impedeix que es facin classes al 100% en català, mentre que el castellà està limitat al 50% com a «màxim». Això darrer, encara que no s'esmenta, es dedueix.
Perquè la llei fos realment «bilingüe» hauria d'expressar el 50% en cada llengua, o millor, que hi hagués dues línies d'ensenyament diferenciades.
Eduardo Connolly Pernas. Palma.


Opinió Mesures contradictòries
22/01/2004
El PP, que va tenir molts vots amb la promesa d'un bilingüisme sense definir, ha guanyat les eleccions, i ara mesos després, i prop d'unes altres, ens anuncia un paquet de mesures que no acaben de quedar clares. El PP, una vegada més, no s'atreveix a agafar el toro per les banyes, no proposa d'una vegada la solució que sens dubte és l'única i que existeix en altres comunitats d'Espanya com Navarra o el País Basc, i és la que existeixin dues línies d'ensenyament una amb llengua vehicular en castellà amb obligatorietat d'assignatura en català i viceversa. Potser el PP ha fet seva aquella frase que perquè gens canviï cal canviar-ho tot... almenys en aparença...
El catalanisme ja està posant el crit en el cel. Ara ens parlen del perill de dues societats, quan a ells gens els ha importat que existeixin castellanoparlants que s'hagin sentit desplaçats, ara ens parlen d'incompliment de lleis, quan ells no les han respectat; ara reclamen respecte per als drets lingüístics, quan ells durant anys no han respectat l'opció dels altres; ara parlen de problemes educatius, quan durant anys no els ha important gens el fracàs escolar dels castellanoparlants. Ara resulta que les víctimes són ells, quan som molts els que ens hem vist desplaçats d'aquest sistema d'ensenyament pel tema de la llengua.
Eduardo Connolly de Pernas. Palma.

Opinió Incitació a la xenofòbia
17/02/2004
He llegit amb estupefacció l'editorial de Diari de Balears del dia 15 de febrer, sobretot el paràgraf que diu: «El missatge està clar: la gent mallorquina, la de soca-rel, la qual estima el país tant com la seva ànima, majoritàriament no vol ni autovies, ni cinturons, ni més desastres urbanístics. El PP té molts suports entre els segments de la immigració, sovint encara no integrats, als quals encara els manca temps per aprendre a estimar el país. Ells han sumat la força numèrica suficient als populars per permetre'ls asfaltar l'Illa de costat a costat». No tinc cap simpatia pel PP, això que consti, ni els he votat mai ni ho faré, però tampoc no crec que calgui faltar a la veritat amb una crida a la xenofòbia i a la recerca d'un boc expiatori com fa eBalears de manera palesa en el paràgraf transcrit. Que a més és fals, perquè per poc observador que uns sigui, veu que la majoria de votants del PP són «producte local amb denominació d'origen» per no parlar dels seus socis «uemites»; és fal·laç perquè si no record malament el PSOE va ser el partit amb major nombre de vots dintre del liquidat Pacte de Progrés i la majoria dels seus votants eren «forasters», aquests que segons eBalears no estimen el país; i és xenòfob perquè cerca la culpa de la voluntat d'unes urnes, de tots els mals, en «els altres», «els de fora», perquè d'això es tracta, de no reconèixer que Mallorca i els mallorquins voten majoritàriament una opció contrària als desitjos dels lectors deBalears, del catalanisme i del nacionalisme.
Eduardo Connolly de Pernas. Palma.


Opinió Estudiar en castellà
23/01/2005
Reconec que llegesc aquest diari molt sovint i no precisament per afinitat ideològica, i no deixa de sorprendre'm. Aquesta vegada el periodista Bartomeu Binimelis expressa en un article: «Potser no podem de deixar de costat de manera definitiva l'estranya idea que no es respecten els drets lingüístics dels castellanoparlants però també cal afegir-hi els dels catalanoparlants, que a més resulta que estam a la nostra terra». «Estranya idea», diu vostè, és afirmar que en aquesta autonomia no es vulnerin els drets dels castellanoparlants. Bé, idò sent vostè periodista, per favor expliqui'm com dec anomenar el fet que un al·lot castellanoparlant no pugui estudiar en castellà tal com reconeix la mateixa Llei de normalització lingüística; expliqui'm per favor com li diu vostè que una llengua cooficial segons l'Estatut d'Autonomia, no existeixi en l'administració local o autonòmica? Per favor, il·lustri'm amb algun sinònim o eufemisme que no sigui el «de vulneració» de drets. Però clar, me n'oblidava, vostè mateix respon, és que els catalanoparlants tenen més drets perquè són a la seva terra, i per descomptat nosaltres els castellanoparlants continuam sent forasters, o estrangers, o immigrants de pastera o vagi a saber què som... I com a més a més som aquí «de prestado», no tenim drets, veritat Sr. Binimelis?
Eduardo Connolly de Pernas. Rebut per e-mail.



Opinió La llengua del primer ensenyament
07/07/2004
Llegeixo l'article del Sr. Lladonet titulat «No es pot triar la llengua del primer ensenyament» i encara que s'agraeix la sinceritat de l'autor a l'hora de justificar una imposició alegal i antidemocràtica com la del monolingüisme català en l'escola, voldria dir-li que encara que només sóc diplomat en magisteri, i el meu coneixement del tema serà més limitat que el seu per descomptat, no crec que un estudi pedagògic sigui suficient justificació per a vulnerar drets individuals. Sabrà vostè que estudis pedagògics n'hi ha per a tots els gustos, per exemple aquells que indiquen que la separació de sexes afavoreix l'ambient d'estudi, i a ningú se li ocorre proposar-lo. Aquí no es tracta de l'aprofitament o la idoneïtat pedagògica d'un sistema d'aprenentatge, es tracta de drets individuals reconeguts legalment, com és el de poder triar llengua vehicular en l'ensenyament primari, que són vulnerats sistemàticament en el cas dels castellanoparlants. Diu vostè que així no es podrà arribar al perfecte coneixement d'ambdues llengües com marca la llei. Doncs miri vostè, i què fa més important aquest objectiu didàctic que un dret reconegut legalment com el de rebre el primer ensenyament en la llengua materna?, dret per cert que els catalanoparlants bé que reclamaven en el passat argumentant que la no escolarització en llengua pròpia comportava fracàs escolar, etc. i citant la Unesco com a garantia... Però clar, eren altres temps, eren altres conveniències i eren «uns altres» els afectats, veritat Sr. Lladonet?
Eduardo Connolly de Pernas. Palma.


Opinió Sobre monuments i feixismes
27/04/2004 Llegeixo l'article del Sr. Capellà en el qual es queixa del batle de Sencelles per haver manat retirar una placa de record als afusellats en la Guerra Civil en aquesta localitat. Ara bé, igual que crec que hi ha motius per a tal homenatge, també crec, a diferència de la resta del plantejament del Sr. Capellà, que són «tots» els morts en la nostra guerra civil els que han de tenir els seus monuments, respectant fins i tot aquells que ja existien de l'«altre bàndol», cosa que no han fet molts ajuntaments «democràtics» fins ara. I per descomptat, el que ja no és de rebut és aprofitar la conjuntura per demanar que es derrueixin els pocs monuments «feixistes» que encara resten drets en nom de la «democràcia», ja que, repeteixo, crec que allò més democràtic és que «TOTS» els que van participar en la guerra civil tinguin el seu record, independentment de la ideologia que professessin. També els afusellats al castell de Dalt Vila a Eivissa, el record dels quals a la Seu eivissenca va causar tantes protestes del «Pacte de progrés» pitiús, o els assassinats a Menorca, oblidats totalment, perquè s'ha de recordar al Sr. Capellà que aquest arxipèlag té més d'una illa, i que si bé qualsevol repressió és reprovable, el «feixisme» no va tenir «l'exclusiva» en això. És més, el govern «legítim» de la II República Espanyola, que alguna vegada ha reivindicat aquest periodista, també va assassinar persones en virtut del seu credo o condició ideològica, i els seus partidaris no crec que siguin precisament qui per a donar-nos lliçons de tarannà «democràtic» a la resta.
Eduardo J. Connolly de Pernas. Palma.


Opinió Llibres de text en préstec: una gran idea
04/09/2007
De debò que no entenc la revolada que s'ha organitzat amb el tema del préstec dels llibres de text que anuncia el nou govern. És a dir, els alumnes tindran llibres i, si els cuiden i els retornen en perfecte estat, se'ls reintegra l'import avançat. Quin és el problema? Jo no hi veig més que avantatges, a aquest sistema. Casualment sóc llibreter de vell i docent, i puc afirmar amb coneixement de causa algunes coses: si dónes els llibres gratis, i en propietat, a més del dispendi milionari que suposarà als comptes autonòmics o municipals, ningú no els respectarà, perquè la naturalesa humana és així: el que és gratis no es valora ni es cuida. En canvi, amb un sistema de préstec amb possibilitat de recuperar els doblers, com s'ha proposat, ja s'encarregaran els pares que els llibres es cuidin, encara que només sigui per recuperar-ne l'import. Els llibreters de nou i editorials ja s'han queixat, no podia ser d'altra manera, dels llibreters. Ho puc entendre, però les editorials val més que callin, perquè formen part d'un «negoci» escandalosament milionari, i el que ningú no diu és que els llibres de text tenen preus absurds perquè són massa elevats. Només diré que algun llibre de text nou i de qualitat pèssima pot valer més actualment que un llibre del XIX enquadernat en pell... Una altra cosa, no existeix el mercat de segona mà de llibres de text perquè tothom els tira a les escombraries en acabar el curs, ningú no els compra i com els canvien gairebé contínuament, segons professor o centre, cap professional de la segona mà no els vol; manquen de valor comercial, no hi ha demanda de llibres de text usats. També s'ha argumentat que en augmentar el volum d'alumnes, immigrants en la seva majoria, no hi haurà llibres per a tots… Em sembla mentida que això ho afirmi un docent; ha de ser-lo de la privada, perquè en la pública són bastants els centres que en acabar el curs, i per iniciativa pròpia, recullen els llibres dels alumnes que no els volen conservar per donar-los a famílies menys afavorides en cursos següents, fomentant així el principi de solidaritat.
Repeteixo, un sistema i una proposta genial: s'estalvien doblers, es fomenta la reutilització, la responsabilitat de cuidar un bé d'altri i comú, la solidaritat i a sobre és voluntari, ja que si algun pare/mare se'ls vol quedar ho pot fer. Que m'expliqui algú quin és el problema, i que consti que no tinc cap concomitància ideològica o política amb l'actual sistema polític, i tot i així no puc fer res més que felicitar-los públicament per la nova mesura, que esper de debò que funcioni.

Eduardo Connolly de Pernas, llibreter de vell i mestre. Palma.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...