***

***

lunes, 16 de febrero de 2009

Els xuetes de Mallorca i les famoses "llistes"

Molts vegades quan qualcú s'assabenta de que visc a Mallorca em demana pel tema dels “Xuetes” (els jueus conversos de Mallorca). Com ja estic una mica avorrit de xerrar del tema, faig aquest pots, i aprofit que l'amiga Conxa Forteza m'ha enviat aquest enllaç de IB3 Ràdio en un programa que xerra de tot això: "Veus del Call"
Està bastant ben explicat encara que el programa, per jo, és un poc tendenciós, amb qualcuna afirmació poc històrica, però fonamentalment el programa xerra del autor i del llibre: Historia de los judíos mallorquines y de sus descendientes cristianos - Gabriel Cortés i Cortés, reeditat per l'editor Miquel Font.
Biografia d'en Gabriel Cortés:

Gabriel CORTÉS i CORTÉS, advocat (estudià la carrera de Dret a Palma com a alumne lliure i es llicencià a la Universitat de Múrcia), dramaturg, novel·lista i historiador, va néixer a Palma de Mallorca el 1903 i hi morí de sobtaa el 1967. Com a misser que era, va tenir bufet obert al carrer de l'Esparteria i, en el món de les finances, va arribar a ser president del Consell d'Administració del Banc de Crèdit Balear. Com a polític -milità a la CEDA de Gil Robles i, després, s'afilià a Falange-, va esser regidor de l'Ajuntament de Palma durant la Segona República i ho tornà a ser de bell nou en un deis primers consistoris de lliure elecció dins els anys quaranta. Pel que fa a la seva activitat coro a escriptor, cal assenyalar que va serr premi «Gabriel Maura» de novella l'any 1959 amb L'altre camí, i premi «Bartomeu Ferrà» de teatre, el 1963, amb Els comparses. A més de les obres esmentades, també és autor de les novel-les El jardín del ateo (1946) i Pel camí del vent (1968). De la seva producció teatral, cal citar-ne, entre d'altres, les obres Nit de festa (1928), La cançó del mar (1935), Aigua de pluja (1951) i Els cims lluminosos (1957). Finalment, com a historiador, va treballar principalment amb materials relacionats amb els jueus i els jueus conversos de Mallorca i va esses responsable, juntament amb Miquel Forteza, de l'edició de La Inquisición de Mallorca - Reconciliados y relajados (Barcelona, 1946).

Historia de los judíos mallorquines y sus descendientes cristianos és l'obra póstuma de Gabriel Cortès, malgrat que l'havia deixada enllestida l'any 1944 -un any abans de l'acabament de la segona Gran Guerra i de l'ensorrament d'Hitler. Tanmateix, no la va publicar aleshores, probablement per raons d'«oportunitat». Es per aixó que recobrar aquesta.obra té, sense dubte, un interés especial: per primera vegada, s'intenta de fer una historia, amb mètode i rigor, deis jueus i deis jueus conversos mallorquins. L'obra no és, per tant, un conjunt de documents aïllats, valuosos per als erudits, sinó que és el seguiment cronológic i rigorós d'una llarga persecució plena d'injustícies i marcada sempre pel signe de la violencia. I Cortès ho fa partint de les èpoques més remotes, des deis temps islàmics i la conquesta de Jaume I fins al segle XIX,, bàsicament, encara que fa algunes referencies al nostre segle. Historia de los judíos mallorquines... podria ben bé esdevenir una obra de consulta obligada per a tots aquells qui tenen interès pel tema i, fins i tot, per a qui tengui afecció per la historia en general. Al capdavall, Cortès va escriure una obra tan apassionant com apassionada, que assoleix el carácter quasi de testirnoniatge, ja que la va voler escriure des de l'óptica del «carrer», és a dir, com a personatge directament afectat per la marginació que havia patit pel propi llinatge.


En resum podríem dir que la majoria dels famosos llinatges “xuetes” no eren llinatges “jueus”, es a dir la majoria no ho eren, eren llinatges cristians que varen agafar els jueus conversos que ja existien a l'illa i fins i tot molts d'ells llinatges que existien també a la península.


També podríem dir dels llinatges que han quedat amb “l'estigma” de xueta en la memòria popular mallorquina una dita castellana: “ni son todos los que están ni están todos lo que son”...

Així doncs, una persona que porti aquests llinatges “famosos” o qualsevol altra dels que menciona Gabriel Cortés en el seu llibre, pot ser o no descendent dels jueus primigenis convertits a la força o de grau. De totes formes la xenofòbia envers aquest col·lectiu que va existir a Mallorca durant segles va fer que els portadors dels famosos quinze llinatges es casassin entre ells en una situació endogàmica.
De qualsevol forma aquest tema ja no interessa a ningú a Mallorca, i manco als joves, només als estudiosos o aficionats als temes històrics.
Que ho escolteu !

2 comentarios:

Marie von Schreber dijo...

Potser rompré els teus esquemes, però a mi, que som jove, sí que m'interessa tot això dels xuetes.
Bones festes

Anónimo dijo...

Marie von Schreber, ja som dues :)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...