***

***

viernes, 19 de diciembre de 2008

Feliç solstici d'hivern 2008



Apreciados amigos, amigas, compañeros, compañeras, conocidos, conocidas, que tengáis todos un feliz solsticio de invierno 2008

Benvolguts amics, amigues, companys, companyes, coneguts, conegudes que tingueu tots un feliç solstici d'hivern 2008

Eduardo / Eduard



El solstici d'hivern

El solstici d’hivern 2008 (21 de Desembre a les 12,30)

El Nadal, tal i com el coneixem avui dia es basa en la tradició mitològica-religiosa del suposat naixement de Jesús, els inexistents reis d’orient i el simpàtic encara que fictici "Santa Claus".

No obstant això, les festes nadalenques només es varen començar a celebrar a partir de l’Edat Mitjana, i varen ser els papes de la esglèsia católica d’aquella época els que varen fixar la data del 25 de desembre com la de Nadal, perquè els fidels prestassin manco atenció a les festes paganes del solstici d’hivern i més a les celebracions cristianes.

Fins i tot el típic arbre de Nadal té un origen cèltic.


Coses que ocorren durant el solstici d’hivern

El solstici d’hivern és el dia més curt de l’any. Això és així perquè es tracta del moment que la terra està més inclinada amb respecte al sol, i per això rep menys llum a l'hemisferi nord. Aquest moment era considerat per moltes cultures com inici de l'any, i aquest és el motiu de les celebracions.


La tradició cèltica

En la cultura cèltica, la festivitat del solstici d'hivern rebia el nom deYule. El Yule designa el moment que la roda de l'any està en el seu moment més baix, preparada per a pujar de nou.

En Escandinàvia existia la tradició de celebrar el Yule amb balls i festes. També se sacrificava un porc en honor de Frey, déu de l'amor i la fertilitat, que segons la creença controlava el temps i la pluja.


Durant la festivitat era tradicional cremar el tronc de Yule, un llarg tronc d'arbre que anava cremant lentament durant tota la temporada de celebracions, en honor del naixement del nou sol.




El culte als arbres

Els antics celtes creien que l'arbre representava un poder, i que aquest poder protegia i ajudava a l'arbre. Els boscos sagrats servien com temple als germans. Per als gals, l'alzina era un arbre sagrat sobre el qual els druides, sacerdots cèltics guardians de les tradicions, recollien el visc seguint un ritu sagrat. Aquesta tradició, heretada a través dels segles, va servir d'inspiració per a l'actual arbre de Nadal.

L’antiga Roma

En l'antiga Roma, al desembre se celebrava la Saturnalia, en honor al regnat del déu Saturn sobre Roma en l'Edat d'Or. En aquesta edat, la terra a Roma produïa abundantment i no havia guerres ni discòrdia. Durant la Saturnalia se celebraven festes durant una setmana sencera, amb apats i abundant beguda.

Era tradicional intercanviar-se regals fets en plata, encara que gairebé qualsevol cosa podia servir de regal per a l'ocasió.

La festa també era una celebració de la fi de les tenebres i el començament d'un nou any.
Aquí pots llegir un fragment de les paraules que la sacerdotessa pronunciava per al ritu de la Saturnalia:

"Aquesta és la nit del solstici, la nit més llarga de l'any. Ara les tenebres triomfen i encara així encara queda un poc de llum. La respiració de la naturalesa està suspesa, tot espera, tot dorm. El Rei Fosc viu en cada petita llum. Nosaltres esperem a l'alba quan la Gran Mare donarà novament a llum al sol, amb la promesa d'una nova primavera. Així és el moviment etern, on el temps mai es deté, en un cercle que ho embolica tot. Girem la roda per a subjectar la llum. Cridem al sol del ventre de la nit. Així sigui."

Finalment, al llarg de l'Edat Mitjana, aquesta festa es va anar allargant en el temps fins a convertir-se en el que avui dia coneixem com carnestoltes.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...