***

***

miércoles, 10 de octubre de 2007

Els magnífics Taurons


S’han dit tantes coses i moltes d’elles tancontradictòries que es fa molt difícil xerrard’aquests peixos sense caure en tòpics terrorífics. La majoria de nosaltres relacionam el tauró amb la imatge d’un animal perillós i sanguinari


Prehistòria dels taurons

El primer que podríem dir és que ja hi
havia taurons fa 400.000.000 d’anys i han
arribat a l’actualitat quasi sense modifica-
cions. Des d’abans dels dinosaures ja reg-
naven als oceans i mars del nostre plane-
ta. Són animals perfectes evolutivament i
completament adequats als seus entorns.
De fet, són els únics animals del planeta
que pràcticament no han sofert canvis
des de la seva aparició.
El més impressionant del taurons
prehistòrics va ser el Carcharodon megalo-
don, que va dominar els oceans durant
setanta milions d’anys. Era com un gran
tauró blanc d’ara, però de vint metres de
llargada i trenta tones de pes!


Una família molt nombrosa

La família dels taurons és molt extensa,
més de 400 espècies amb subdivisions, el
que fa molt difícil resumir les seves caracte-
rístiques generals.Ni tan sols la seva mesu-
ra és semblant, hi ha taurons de 15 centí-
metres (el tauró nan) i altres que arriben
fins a 15-20 metres (el pelegrí i el tauró
balena). Curiosament, aquests més grans
només mengen plàncton i són inofensius.
El major tauró carnívor vivent és el
Carcharodon carcharias, que rep també el
nom de tauró blanc i que pot sobrepassar
els set metres de longitud i pesar més de
tres tones. Conegut amb el malnom de
“tauró assassí”,el cine li ha donat una fama
tan dolenta com immerescuda. Sembla
ser un resident habitual també del mar
Mediterrani i, en el passat, se’n varen pes-
car exemplars a les aigües de Balears,
aigües en les que hi ha un bon grapat de
diferents espècies de taurons.

Característiques


Depenent de les espècies,la longevi-
tat màxima dels taurons s’estima en
uns 30 anys. Generalment són bons
nedadors i poden aconseguir velocitats
d’entre 30 i 60 km/h. Els queixals dels
taurons estan formats per cinc o set
fileres de dents mòbils i reemplaçables,
és a dir, quan una dent es romp o es fa
mal bé és substituïda per una altra,amb
la qual cosa poden arribar a tenir milers
de dents al llarg del anys.
Els esquals no tenen una estructura
òssia,en el seu lloc posseeixen una estruc-
tura de cartílag semblant al nostre envà
nasal. De fet, quan un tauró mor i es
degrada l’única cosa que sobreviu al pas
del temps i la descomposició són un gra-
pat de dents soltes.


La reproducció


Els seus hàbits reproductors són difí-
cils d’estudiar, per la qual cosa encara
se sap poc d’ells.El que sí és conegut és
que la majoria de taurons són ovoviví-
pars. Això vol dir que els ous es desen-
volupen dins de la mare i que neixen
quan les cries ja estan totalment forma-
des. Hi ha, però, espècies que són oví-
pares i d’altres que són vivípares.

Una alimentació variada

La dieta dels taurons és molt variada i
generalment carnívora. Mengen peixos,
tortugues o crustacis, fins i tot aus aquàti-
ques. Alguns, com ja hem dit, només s’ali-
menten d’invertebrats i de plàncton.Com
a grans depredadors que són, juguen un
important paper en el manteniment de
l’equilibri ecològic del medi marí, situant-
se en la cúspide de la cadena tròfica ali-
mentària.
Normalment l’home no forma part del
repertori alimentici dels taurons. De fet,
els atacs a persones els podríem qualificar
de fortuïts, el que passa és que quan una
persona rep una mossegada de tauró és
molt difícil que sobrevisqui.
El més probable és que per caçar facin
servir primer l’oïda,per advertir la presèn-
cia d’una presa en les proximitats.Després
utilitzen l’olfacte, ensumant un rastre de
sang que els confirmarà aquesta presèn-
cia. Quan ja són molt a prop de la presa,
empren la vista,i una vegada iniciat l’atac,
seran uns electrorreceptors anomenats
butllofes de Lorenzini que tenen a la
pell els qui el guiïn per capturar i menjar-
se la presa amb èxit.

En perill


Val la pena recordar que hi ha moltes
espècies de tauró en perill i altres gairebé
extintes per la sobreexplotació pesquera
degut a la comercialització de les seves
aletes,la seva pell i les dents.
I tranquils, no vos preocupeu, que els
taurons encara no han atacat mai ningú a
les nostres platges!


Eduard Connolly
Mestre i monitor de busseig


Per saber-ne més

Si vos interessa el tema trobareu a
Internet multitud de planes.Vos reco-
manam especialment http://tiburo-
nes.iespana.es/ i un llibre publicat fa
molt poc Tiburones en el Mar Balear,
escrit per Juan Poyatos i Ana María
Abril i publicat per Editorial Moll.


Diari de l’escola
Publicat al Diario de Mallorca
.Any XXI – Núm. 791
10 d’octubre de 2007
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...